“Has sentit el llop plorar a la lluna blava?
O has vist el linx algun cop somrient?
Pots cantar amb totes les veus de la muntaya?
O també pintar amb tots els colors del vent?”
Colors al vent, Stephen Schwartz
“Com més aprenem de la veritable naturalesa dels animals no humans, especialment aquells amb cervells complexos i comportaments socials complexos, més inquietuds ètiques es plantegen respecte al seu ús al servei de l’home.”
Jane Goodall
Canis Lupus, un animal injustament condemnat per l’espècie humana víctima de prejudicis històrics reflectits en la literatura i les creences (l’home llop, la caputxeta vermella, els 3 porquets…) presentant-lo com un ésser diabòlic, un monstre depredador, una fera ferotge que espanta criatures i destrossa el bestiar i tot el que se li posa per davant, la persecució de l’home al llop és deguda a un complexe d’inferioritat davant seu. És possible un equilibri entre l’home i el llop, però cal saber com arribar-hi. Segur que un dia podrem sentir els llops cantant a la lluna.
Harmonia, tendresa i esperit lliure, organització, sociabilitat, equilibri feréstec i encisador, mirada freda, udol salvatge. M’apassiona pintar animals, gaudeixo cada pinzellada. Els llops nobles i misteriosos han captivat el meu treball. La figura dels dos llops construint una única forma, en la qual els colors són diferents fonent-se en un de sol. He utilitzat una paleta d’aparença molt monocromàtica basada en sienes, però resaltant la seva mirada de mel.
Oli sobre lli. 50×73