“Vaig posar cor i ànima en la meva feina, i he perdut la ment en el procés”. Vincent Van Gogh
I de sobte et trobes a tocar d’un dels teus somnis que et ve en forma de fantàstic regal, una entrada pel museu Van Gogh i tot el que comporta.
El museu, ja el conec, el vaig visitar fa molts anys quan d’estada a la ciutat, era visita obligada, llavors encara no havia començat el meu particular embadaliment per l’obra d’aquest gran geni del color.
M’emociona pensar que tornaré a estar davant dels seus infinits autoretrats o de qualsevol de les seves pintures. He de poder aprofitar i capturar el temps, les sensacions i els coneixements.
No em sento prou preparada, he de saber-ho tot, conèixer l’autor és comprendre la seva obra i no vull perdre cap oportunitat d’aprendre.
Em faig amb uns quants llibres, milers de pàgines, no tinc prou temps!, el vol té hora de sortida i crec que no estic a punt! He de devorar paraules, no puc viatjar lleugera de consciència, he de poder visitar aquest temple d’art amb més coneixença. Per què va pintar en grocs? Com era la seva paleta? Per què el mal humor? Per què no el van entendre? Què va fallar?…
En Van Gogh ho hauria donat tot pel més mínim reconeixement, treballador incansable a la recerca de l’acceptació, laboratori de tècniques i estils, sense poder trobar mai un lloc enlloc… i malgrat tot, gran part de la seva obra és ben plena de vida, d’alegria, de llum i color!, Com algú amb tanta eixutesa i tristor pot pintar tanta vida?
Qui més el va conèixer va escriure…
“Molta gent considera que tinc un caràcter desagradable. Sovint em sento terriblement malenconiós, irritable, famolenc de simpatia, i quan no ho aconsegueixo, tracto d’actuar amb indiferència i parlar amb rudesa. De vegades jo mateix llenço foc a les flames. No m’agrada tenir companyia i freqüentment és dolorós i difícil per a mi barrejar-me amb la gent i parlar amb ells” Vincent Van Gogh
I qui més el va estimar va dir…
“És com si hi hagués en ell dues persones: una d’elles tendra i refinada, i l’altra egoista i sense cor” Théo Van Gogh.
A Amsterdam, l’hotel escollit no podia ser altre que l’hotel Van Gogh, recomanable del tot, preus, servei i ubicació, just davant del museu. La decoració és plena de murals a partir de pintures de l’artista, es respira Van Gogh arreu.
La pintura de Van Gogh és una explosió de colors i expressió que no et pot deixar indiferent.
La visita al museu té molts moments estel·lars, poder passejar entre les més de 200 pintures exposades connectant amb la immensitat de l’artista, la col·lecció d’ametllers i els seus blaus turquesa contrastant amb verds i blancs, “els gira-sols”, que va pintar per decorar l’habitació del seu amic Paul Gauguin i que majestuosos, s’encarreguen de presidir una sala amb la seva gamma cromàtica de taronges, ocres i marrons, “els menjadors de patates” amb una paleta dominada per tons terrosos foscos, com pintats per la terra que sembren, sobre aquesta obra en Vincent va escriure…
“He volgut posar conscientment en relleu la idea que aquesta gent que, a la llum del llum menja patates servint-se del plat amb els dits, va treballar així mateix la terra en la qual les patates han crescut; aquest quadre, per tant, evoca el treball manual i suggereix que aquests camperols mereixen menjar el que honestament s’han guanyat. He volgut que faci pensar en una manera de viure molt diferent del nostre. Així doncs, no desitjo gens ni mica que ningú el trobi ni bonic ni bo”…
El museu… és tant… que no puc dir res més, tan sols que no us ho podeu perdre!
Deixo un vídeo que m’agrada i emociona i que correspon a la cançó Vincent que Don McLean va escriure l’any 1971, en una bossa de paper després de llegir la biografia d’en Van Gogh i que fa referència a la pintura “Starry night” (Museum of Modern Art) que el pintor va realitzar el juny de 1889 des de la finestra del sanatori on estava reclòs a Saint-Rémy-de-Provence (França) pels seus aparents desequilibris emocionals.
“Contemplar els estels sempre m’ha fet somiar” Vincent Van Gogh
…”I ara entenc el què vas tractar de dir-me,
Com vas patir pel teu seny,
Com vas tractar d’alliberar-los.
No et van escoltar, no van saber com fer-ho.
Tal vegada et sentiran ara”.
