“La bellesa de les coses existeix en l’esperit de qui les contempla”
David Hume
Des de la finestra contemplo l’espectacle que dia a dia i en forma de preciós regal em regala la natura, els meus ulls àvits de bellesa i pau, cerquen les formes de llum i colors que amb pinzells màgics i tints d’impossible reproducció, ens ofereix. Quina prodigiosa paleta, quin empetitiment.
Aquesta obra és la primera d’una sèrie sobre el mateix tema en la qual aniran canviant els colors segons es desperti el dia, matins emboirinats, càlids capvespres, cels amenaçadors, dies de llum i vida.
Tinc previst que la sèrie es compongui de 6 treballs, 3 amb colors càlids (on imperin taronges, grocs, verds tacats d’aquestes llums i 3 amb colors freds (els blaus donaran pas a boscos tenyits d’aquest color i els cels prendran les regnes de dies més freds)
Començo amb el primer de la sèrie, 40×40 pintat a l’oli, amb el Montseny presidint l’escena, un bell crepuscle, ple de núvols amenaçadors.